We're the beginning of the end

Fa 2 mesos justs que no publico res, però tampoc és que tingui gaires fotos endarrerides sinó que aquestes són a partir del 20 de Desembre, quan vaig anar a Barcelona a una quedada. 

La quedada era a Montjuic, a la plaça Espanya. 

M'adono que totes les meves fotso tenen a veure en contrasts del sol i els rajos de llum, bruh.

Per editar-les, doncs, pràcticament només canvio l'exposició, depenent de si la imatge és molt clara només toco les ombres i sinó el contrast. 

El dia 27 vaig anar a PortAventura amb la família de l'Aina I VA MOLAR MOLT. 

Ja s'acaba l'any... Literalment, avui s'acaba l'any. Tinc una llista de metes o de resolucions pel 2015 que espero cumplir. 

A la llista hi ha, entre d'altre més personals/patètics:

Reprendre el hobby de la fotografia i començar un nou projecte (HO TINC MOLT, EXTREMADAMENT, ABANDONAT)

A part del projecte, reprendre i tenir mé sconstança en aquest blog. 

Crear portfolios a Flickr. 

Fer sessions de fotos a persones.

Probar noves tècniques fotogràfiques (inspirades en la fotògrofa Julia Froh, lol)

I bé, a veure, no tot té a veure amb la fotografia, es clar. També hi hauria, per exemple, estudiar psicologia pel meu compte i tenyir-me els cabells (sí, mel's vull tenyir:P).

En fi, espero complir totes les resolucions que m'he proposat però vés a saber què passarà en aquest nou any. Sigui el que sigui, feliç any nou!

Running from the daylight

Finalment, després de gairebé un mes sense agafar la càmera, ahir vaig anar fins a Fàtima, al turó que hi ha just al costat del meu poble. 

No tenia res a fer, així que vaig pensar que una caminada no em faria cap mal. 

Havia estat esperant la tardor perquè sempre es preciosa... A tot arreu menys aquí. Les fulles no es tornen taronjes sinó marrones i seques i les trepitjes i s'esmicolen. 

Pero el menys em queda el meu millor model; el sol i els sus reflexes i rajos. Bàsicament, totes les meves fotos es basen en el sol (com podeu veure a les fotos).

Però es que els paisatges es fan molt aborrits i són difícils de captar, en cambi així les fotos poden quedar més originals.

A dalt del turó hi ha, doncs, un petita esglèsia a la que no es pot entrar però que té un petit porxo de pedra amb uns bancs a banda i banda. Des d'allà es veu tot el poble, es impressionant.

És un molt bon lloc per estar sola simplement amb les vistes del poble. Tot i que mentre hi era, un noi del meu curs va venir. Estava corrent i va pujar fins a l'hermita i casi va caure per les escales per on pujava quan em va veure. 

Anyway, tot i això, era difícil captar el paisatge en sí per que hi havia una mica de boira de tardor i el sol hi reflectia i es veia tot com difuminat, però han quedat prou bé. Sobretot jugant amb els rajos del sol. 

Ara queda esperar a veure si el paisatge es tornarà més tardorenc o no, suposo.

PD. No hi ha cap filtre, només he modificat el contrast en algunes fotos, per destacar els canvis de color i la brillantor dels rajos del sol.

Feliç Castanyada :)

Twitter: @AriaSanxs

Disconnected

Cada any, al mes de Juny, al meu poble fan "Les botigues al carrer", que és bàsicament, que la gran majoria de botigues obren al vespre/nit i treuen alguns estants a peu de carrer. També es fan algunes activitats pels nens i nenes i la ràdio del poble va portar a un grup català bastant famós per entrevistar-lo i per què fessin una actuació. 

Aquestes fotos són d'aquest dia, que aquest any s'ha escaigut el 27 de Juny. Vaig anar a donar-hi una volta amb una nena però com que no compràvem res i ens aborriem vam acabar al parc de l'Skate

Les següents fotos, ja del Juliol, vénen a ser un popurrí perquè no sé ni d'on són ni de quan (bé, algunes sí, es clar).

En definitiva és una entrada per a totes aquestes fotos que no pertanyen a cap esdeveniment concret i que s'havien quedat a a càmera.

Els liliums que tenim davant de casa creixen més als cada estiu. Ara són tan alts que si les possesim rectes tocarien al terrat del veí. 

La primera foto està tirada des del terrat, una vista des de dalt, i la de baix és la comparació de l'altura de les flors amb la de la meva germana, que deu mesurar uns 1.45-1.50m.

En general m'agrada molt endur-me la càmera al cotxe i tirar fotos a la carretera, perquè cada instant que pasa és un paisatge diferent, i no són les típiques fotos tirades des de la meva finestra. 

Hi ha alguns inconvenients com és que el cotxe es mou, que el vidre estigui brut, o, com passa a la foto de dalt, un dibuix que fa el vidre just darrera del retrovisor surt a la foto, a l'igual que el capó.

Aquestes de la lluna no me n'enrecordo quan les vaig tirar. La de sota, encara que no ho sembli, no l'he editada. La vaig tirar des de la meva habitació, amb la mosquitera baixada. Suposo que per això la llum queda distorsionada així. 

Bonfire night

Doncs el 23 de Juny és Sant Joan, el que significa petards, fogueres i focs artificals. 

Amb les Sílvies vam comprar una capsa de 100 "americanos" perquè no és que ens fasin  molta il·lusió els petards i en vam tirar algunsn al meu jardí amb els mistos i amb una espelma que vam encendre per no gastar tants mistos. 

Després vam anar a donar un volt i a sopar a casa la Sílvia (Baltanàs). Seguidament vam anar al parc del final del carrer de la Sílvia a tirar els petards fins que es van acabar.

Aquella nit vaig descobrir la funció de Focs Artificials de la càmera, en el mode "Scene", que fa aquest efecte. 

[Sílvia encenent i llençant un petard]

Mentre estàvem al parc vam enganxar aquests focs artificals que va tirar algú. Per sort tenia la càmera encesa en el mode de focs artificials i ho vaig enganxar! 

Quan es van acabar els petards vam tornar a casa la Sílvia, al seu jardí. Vam intentar torrar alguns núvols (marshmallows) però com que no podíem encendre una foguera no ho vam poder fer. 

Els veïns de la Sílvia eren uns homes i dones vells que també celebràven Sant Joan tirant alguns petards i fonts com aquestes. 

Es veu la reixa de la valla que separa les dues cases, però creu que queda prou bé i tot!

També vam encendre unes bengales i vam aconseguir els efectes aquests d'escriure a l'aire gràcies a el mode de focs artificials.

<3

<3

Això en teoria sería una flor.

La Sílvia intentava fer el símbol d'infinit.

I aquí intentava escriure SÍLVIA, però...

FACT

En realitat el mode de "Focs artificials" és un temps d'exposició (Tv) lent (d'uns 4") en conjunt a un diafragma tancat (Av), però t'ho fa predeterminadament en l'escena (mode SCENE) a la càmera. 

O això és el que he après anant al curs de fotografia aquest Juliol, espero que no m'haguin estafat els diners.

Twitter: @AriaSanas

Tumblr: ariadnasaso

Gmail: ariadna.saso@gmail.com

Blog de lectures: Racó de lectures