I'd shoot for the moon but I'm too busy gazing at stars.

Avui és Dijous Llarder i aquest any, als de l'Institut, se'ls hi ha il·luminat la bombeta i han decidit anar a fer una caminada al matí fins a Santa Perètua, una petita ermita que esta on the top of the world, o això és el que ens ha semblat als que hem hagut de pujar tot la muntanya a peu i que hem acabat amb un mal a les cames insuportable. 

I a sobre, el temps, no es presentava gaire bo amb aquesta boira a les 8 del matí. Per sort, a les 10 quan hem deixat l'institut ja no feia una boira tran freda.

L'únic bo que he trobat a la caminada ha estat les vistes. La boira que hi havia, una mica llunyana, feia que des de més a dalt de la muntanya, es veigués un mar blanc i espojós que s'estenia fins a les altres muntanyes, més lluny, i que destaqués amb la blavor pàl·lida del cel.

Per sort, ens havíen dit que haviem de dur una càmera o un mòbil per tirar una foto "matemàtica" a la muntanya, perquè no sé que hagués fet si no hagués agafat la càmera. Segurametn m'hagués mort allà mateix mirant el cel sense poder-li tirar una foto.

Aquesta foto l'he editat amb el PicMonkey perquè volia provar com quedaria l'efecte de Color Process Green a la foto, i quan he vist el resultat m'he quedat flipant, perquè és preciós. S'allunya bastant de la foto original però he decidit posar-la perquè és molt maca, per mi.

pd. Com sempre, una foto FOSCA (les muntanyes es veien gairebé negres, un verd molt fosc, comparat amb el cel clar) s'ha aclarat. 

Aquesta és la foto que més m'ha agradat i és que és espectacular. Originalment els arbustos que es veuen en el pla més proper de la foto serien negres, però... 

El projecte dels 100 dies

Des de fa un temps que tinc Tumblr. Allà, una fotògrofa alemanya (www.jufroh.tumblr.com) em va explicar en que consistia el projecte dels 365 dies, i es que durant un any sencer cada dia penjar una foto. Segons el que em va explicar, és un molt bon exercici per millorar la fotografia i per no abandonar-la. Així doncs, això és el que faré, però, per començar, només 100 dies.

Aquí teniu la pàgina tot i que només hi ha la foto d'avui. 

The 100 days project

Cause all of me loves all of you, all your curves and all your edges, all your perfect imperfections.♡

Porto en mes sense penjar res al blog i ho sé, però esque encara que tenia algunes fotos no pensava mai a actualitzar el blog, així que ara he fet un resum de lse fotso que mes m'agraden de les que tenia i aquí estan!

Aquestes primeres - de les meves potes, flors i la carretera amb el sol - són de fa un mes ben bo, quan vaig quedar amb la Sílvia i l'Amanda i vam anar a la Pista. I com que sempre que surto de casa m'emporto la càmera, dons vaig aprofitar per tirar algunes fotos.

Aquestes fotos són més recents, del dissabte passat. I es que tota la setmana passada, cada matí, flipava més amb el cel que hi havia i no hi havia dit que no m'hagués penedit de no tenir la càmera a les mans. Així que el dissabte em vaig llevar a les 7.15 i vaig vestir-me, em vaig fer una cua ràpida i vaig agafar la càmera. 

El cel no estava tan maco com havia estat durant la setmana, amb colors roses i grocs, nuvols blancs i liles i el reflex del sol per darrera, però també estava molt maco amb el cel lila i els núvols vermells i taronjes, i amb el sol per darrera. 

Aquesta foto la vaig tirar quan tornava de tirar els fotos, a davant del parc. Eren més o menys es 8 i era impresionant.

A la tarda del mateix dia, amb els meus pares vam anar a fer la Volta al Ter, que és un recorregut que es fa per el costat del riu Ter al costat de Sant Hipòlit. També vaig agafar la càmera i vaig tirar unes fotos precioses que em van encantar!

El problema es que algunes fotos (com aquesta) eren originalment més fosques i es veia el sol i el reflex, però no sé perqùe, cada cop que les penjo a Blogger s'aclaren i queden així. :(

Aquí també ha passat el mateix, que s'ha aclarat quan era espectacular, aquesta foto. Es veia la terra totalment negra i les muntanyes de darrera també, el cel blau i blanc i el reflex al riu de color blanc.

De fons a la foto, es veuen els meus pares caminant. M'agrada moltíssim aqeusta foto perquè trobo que transmet molt. Un camí de sorra al mig de la muntanya, envoltat d'arbres prims i molt llargs i al final una parella caminant... 

Per acabar us volia deixar una cançó que he descobert molt recentment i que de veritat m'encanta, la trobo molt bonica i la lletra es molt profunda. En especial m'agrada la frase de:

Cause all of me loves all of you, all your curves and all your edges, all your perfect imperfections.

I vull aprendre-la a tocar amb el piano, tot i que la partitura és una mica difícil. 

All of me - John Legend

Deixeu-me els vostres comentaris!♡

(Filtres per PicMonkey)

Twitter: @AriadnaSanas

Tumblr: ariadnasanas