Finalment, després de gairebé un mes sense agafar la càmera, ahir vaig anar fins a Fàtima, al turó que hi ha just al costat del meu poble.
No tenia res a fer, així que vaig pensar que una caminada no em faria cap mal.
Havia estat esperant la tardor perquè sempre es preciosa... A tot arreu menys aquí. Les fulles no es tornen taronjes sinó marrones i seques i les trepitjes i s'esmicolen.
Pero el menys em queda el meu millor model; el sol i els sus reflexes i rajos. Bàsicament, totes les meves fotos es basen en el sol (com podeu veure a les fotos).
Però es que els paisatges es fan molt aborrits i són difícils de captar, en cambi així les fotos poden quedar més originals.
A dalt del turó hi ha, doncs, un petita esglèsia a la que no es pot entrar però que té un petit porxo de pedra amb uns bancs a banda i banda. Des d'allà es veu tot el poble, es impressionant.
És un molt bon lloc per estar sola simplement amb les vistes del poble. Tot i que mentre hi era, un noi del meu curs va venir. Estava corrent i va pujar fins a l'hermita i casi va caure per les escales per on pujava quan em va veure.
Anyway, tot i això, era difícil captar el paisatge en sí per que hi havia una mica de boira de tardor i el sol hi reflectia i es veia tot com difuminat, però han quedat prou bé. Sobretot jugant amb els rajos del sol.
Ara queda esperar a veure si el paisatge es tornarà més tardorenc o no, suposo.
PD. No hi ha cap filtre, només he modificat el contrast en algunes fotos, per destacar els canvis de color i la brillantor dels rajos del sol.
Feliç Castanyada :)
Twitter: @AriaSanxs
