Ante todo eres persona y vales más que un puto número.

Al divendres del cap de setmana llarg que parlava a l'altre entrada, al matí vam anar a patinar amb les Silvies ( ), però abans vaig pujar a la taulada amb el meu pare, que havia de netejar la xemeneia. Les vistes eren espectaculars i em venien ganes d'anar de teulada en teulada fins a l'altra punta del carrer, perquè era molt possible fer-ho. 

A més a més, feia molt bon dia i s'estava de meravella. Encara espero el dia de poder tornar a pujar-hi. 

Aquestes últimes fotos són més fotos endarrerides de dies inconcrets que res més, perquè estan tirades en diferents dies... Les he posat juntes perquè totes són del joc dels rajos de sol. 

They will shine out of your face like sunbeams and you will always look lovely. <3 -Roadl Dahl 

Aquest trimestre estem fent dibuix artístic, que seria pintura, i la veritat és que m'encanta. Ara estem fent un quadre abstracta. El meu representen unes muntanyes gelades i una mica de terra verda, però és molta feina perquè necessito molts tons diferents de blau i després separar-los per ralles negres, que serà el més difícil. 

Tinc una bona notícia, crec, i és que ja sé que estudiaré! Estudiaré per ser psicòloga clínica en un hospital de dia per a Transtorns de la Conducta Alimentària. La psicologia m'encanta i aquest tema dels TCA també m'és molt interessant. A més a més, cada vegada hi han més afectats i afectades per aquests transtorns i bàsicament pel que vull ser psicòloga és per ajudar a la gent, així que aquesta és la meva decisió, i crec que aquest cop és definitiva. :)!

L'últim que volia dir és que recentment he descobert un "rapero" d'Alicant que de veritat que m'encanta. Es diu Quique, tot i que el seu nom artístic és "Little Shady" i m'encanten les seves lletres. Aquestes són les meves cançons preferides seves:

Levanta la cabeza

Querida Ana

El último adiós

I finalment, "Cigarrillos", que no la puc posar perquè el cercador de youtube integrat a blogger no la troba :/ però està al youtube, i és de les que més agrada de totes les que he dit. 

Twitter: @AriadnaSanas

Tumblr: ariadnasanas

Gmail: ariadna.saso@gmail.com

Ask.fm: AriadnaSanas

Ohana means family, and family means nobody gets left behind or forgotten.

Fa dues setmanes teniem el que és un cap de setmana llarg. El dijous era festa (Dia del Treballador) i el divendres era festa de lliure disposició de l'Institut, així que teniem un cap de setmana de quatre dies. 

Al dimecres vam anar a veure Divergent, i el dijous amb les Sílvies, els meus pares, la meva germana i la Laia, una amiga de la meva germana, vam anar a pujar a Sant Segimont. 

Tot i que feia fresca, el sol escalfava molt i aviat ens trèiem els jerseis. El camí, però, era molt llarg i l'últim tros era molta pujada i ple de pedres. 

Cap amunt hi havia unes vistes espectaculars de Viladrau, i altres petits pobles dels voltants.  

Un cop a Sant Segimon, hi havia molta gent i era molt estressant, mai m'ha agradat estar allà. És a dir, la caminada es molt maca però un cop a dalt, no m'agrada estar-me allà, així que ens vam apartar fins a un caminet arrambat a al muntanya on hi havia una petita "cova" que els monjos del monestir devien fer servir com a celler (foto d'abaix) i que també conduïa fins a unes pedres sortints (foto d'amunt) des d'on es veien unes vistes espectaculars. 

Baixant ens vam aturar a un lloc on hi passava una riera sobre un tros de pedra fent salts petits d'aigua, etc. Vam parar-nos i vam menjar una mica més, i ens vam descalçar per remullar els peus a l'aigua gelada. Estava realment molt gelada i no podíem aguantar més de 3 o 4 segons amb els peus a dins de tant freda que estava. Després les trèiem i durant uns segons feia molt mal i, després, molt d'alleujament. En canvi, la Laia, l'amiga de la Paula, es posava a caminar per dins les petites basses que es formaven entre els diferents petits salts d'aigua. No sé com podia: la pedra relliscava molt, l'aigua estava fredíssima i feia molt de mal. 

Després vam continuar el camí i només ens vam aturar a una font que hi havia al costat d'una font per omplir les ampolles i a aquest castanyer buit per un llamp per tirar-nos una foto tota la "Ohana". 

Twitter: @AriadnaSanas

Tumblr: ariadnasanas

Gmail: ariadna.saso@gmail.com

Ask.fm: AriadnaSanas

Torno al vell domini

He decidit de tornar al vell domini per tal de tots els que veien el blog i no van trobar el nou domini, puguin tornar a visitar-lo.

Així doncs, demà canviaré el domini a:

ariadnas-things.blogspot.com

I am pure adrenaline {Divergente}

El passat dimecres 30 es va estrenar a Espanya la pel·lícula Divergente (en castellà i català). Jo ja m'havia llegit el llibre (ara mateix m'estic llegint l'últim de la trilogia) i feia molt de temps que esperava poder veure la pel·lícula després del canvi de la data d'entrene. La vaig anar a veure amb les Sílvies, qui no s'havien llegit el llibre.

Per a Divergent, hi havia 3 sessions: la primera, la d'estrene, a les 6 de la tarda. La següent, a la que vam anar, a les 7.45 i després, a les 8.05, en català i castellà a dues sales diferents.

Nosaltres vam arribar al cine a les 6.45 més o menys, després que surtís d'anglès. Vam comprar les entrades i ens vam estar esperant una estona a dins, però finalment vam anar a uns bancs que hi havia  al'altre banda del carrer fins a les 7.15, quan vam tornar a entrar i ens vam esperar a dins per, finalment, entrar a la sala corresponent. 

La pel·lícula, em va encantar. Va ser realment una pel·lícula genial que s'ha convertit en la meva pel·lícula preferida sens dubte i en quant surti en DVD, la compraré sí o sí. La recomano moltíssim perquè és una pel·lícula molt emotiva i amb molta acció, amb tocs de romanticisme i amor, però que agradarà tant a nois i a noies, independentment que el protagonista sigui una noia. 

Per al blog que ens fan fer a l'Institut on hem de penjar fitxes de lectura dels llibres que llegim a l'hora de lectura a l'Institut, hi he penjat una crítica que he fet jo, on exposo tot allò que no em va acabar de convèncer i el que em va encantar. 

Link de la crítica de "Divergente"

 

Com deia, ara mateix m'estic llegint "Lleial", l'últim llibre de la trilogia de Divergent, de la Veronica Roth. 

Em vaig comprar el llibre per Sant Jordi, amb el qual s'incloia el poster de la pel·lícula de Divergent (el pòster està en català, cosa que es asdfghjklñ).

Aquest llibre està resultant una mica estrany, però també em va passar amb el segon, Insurgent. Al principi era una mica estrany, però el final va ser molt explosiu i va valdre molt la pena. L'únic que no em va agradar del segon llibre va ser la desconfiança i les baralles entre al Tris i en Tobias, però que ja s'han solucionat. 

Una cosa innovadora de "Lleial", són els capítols. Cada capítol està explicat per una persona diferent, alguns la Tris i d'altres en Tobias. Al principi era molt estrany perquè estava acostumada a que tot ho narrava al Tris i quan ho explicava en Tobias, em liava pensant que ho deia la Tris, i així, però ara, uns quants capítols més endavant, ja m'hi he acostumat.

Un fet que em va fer molta gràcia va ser que el capítol Quatre estava narrat per en Tobias, tot i que suposo que no és coincidencia tenint en compte que "Quatre" és el sobrenom d'en Tobias a intrepidesa.

Si voleu consultar les meves petites crítiques (valoracions personals) dels llibres de Divergent i Insurgent, aquí hi ha els enllaços al meu blog de lectures, on a les fitxes de lectura que haig de fer hi ha l'apartat de Valoració personal. 

Valoració personal (fitxa de lectura) de Divergent

Valoració personal (fitxa de lectura) de Insurgent

Per acabar, aquesta és la meva "quote" preferida del llibre, crec, juntament amb l'últim diàleg del llibre. Malauradament, ni l'un ni l'altre surten a la pel·lícula:

Twitter: @AriadnaSanas

Tumblr: ariadnasanas

Gmail: ariadna.saso@gmail.com