divendres, 2 de maig del 2014

I am pure adrenaline {Divergente}

El passat dimecres 30 es va estrenar a Espanya la pel·lícula Divergente (en castellà i català). Jo ja m'havia llegit el llibre (ara mateix m'estic llegint l'últim de la trilogia) i feia molt de temps que esperava poder veure la pel·lícula després del canvi de la data d'entrene. La vaig anar a veure amb les Sílvies, qui no s'havien llegit el llibre.



Per a Divergent, hi havia 3 sessions: la primera, la d'estrene, a les 6 de la tarda. La següent, a la que vam anar, a les 7.45 i després, a les 8.05, en català i castellà a dues sales diferents.
Nosaltres vam arribar al cine a les 6.45 més o menys, després que surtís d'anglès. Vam comprar les entrades i ens vam estar esperant una estona a dins, però finalment vam anar a uns bancs que hi havia  al'altre banda del carrer fins a les 7.15, quan vam tornar a entrar i ens vam esperar a dins per, finalment, entrar a la sala corresponent. 




La pel·lícula, em va encantar. Va ser realment una pel·lícula genial que s'ha convertit en la meva pel·lícula preferida sens dubte i en quant surti en DVD, la compraré sí o sí. La recomano moltíssim perquè és una pel·lícula molt emotiva i amb molta acció, amb tocs de romanticisme i amor, però que agradarà tant a nois i a noies, independentment que el protagonista sigui una noia. 
Per al blog que ens fan fer a l'Institut on hem de penjar fitxes de lectura dels llibres que llegim a l'hora de lectura a l'Institut, hi he penjat una crítica que he fet jo, on exposo tot allò que no em va acabar de convèncer i el que em va encantar. 




Com deia, ara mateix m'estic llegint "Lleial", l'últim llibre de la trilogia de Divergent, de la Veronica Roth. 
Em vaig comprar el llibre per Sant Jordi, amb el qual s'incloia el poster de la pel·lícula de Divergent (el pòster està en català, cosa que es asdfghjklñ).
Aquest llibre està resultant una mica estrany, però també em va passar amb el segon, Insurgent. Al principi era una mica estrany, però el final va ser molt explosiu i va valdre molt la pena. L'únic que no em va agradar del segon llibre va ser la desconfiança i les baralles entre al Tris i en Tobias, però que ja s'han solucionat. 


Una cosa innovadora de "Lleial", són els capítols. Cada capítol està explicat per una persona diferent, alguns la Tris i d'altres en Tobias. Al principi era molt estrany perquè estava acostumada a que tot ho narrava al Tris i quan ho explicava en Tobias, em liava pensant que ho deia la Tris, i així, però ara, uns quants capítols més endavant, ja m'hi he acostumat.
Un fet que em va fer molta gràcia va ser que el capítol Quatre estava narrat per en Tobias, tot i que suposo que no és coincidencia tenint en compte que "Quatre" és el sobrenom d'en Tobias a intrepidesa.



Si voleu consultar les meves petites crítiques (valoracions personals) dels llibres de Divergent i Insurgent, aquí hi ha els enllaços al meu blog de lectures, on a les fitxes de lectura que haig de fer hi ha l'apartat de Valoració personal. 


Per acabar, aquesta és la meva "quote" preferida del llibre, crec, juntament amb l'últim diàleg del llibre. Malauradament, ni l'un ni l'altre surten a la pel·lícula:







Twitter: @AriadnaSanas
Tumblr: ariadnasanas
Gmail: ariadna.saso@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada